Antenitas (de grafeno)

Aviso: en el pasado he escrito alguna entrada en castellano que habla de contenido más técnico y general que de mis desventuras. Y dado que, no sé cómo, ha llegado más allá de las fronteras de la gente que conozco y estaría bien que así siguiera, continuaré haciéndolo en castellano.

Hoy me han hecho una de las primeras entrevistas de mi vida. Una sorpresa muy agradable, ya que uno ve que hay "vida" más allá de la gente de tu mundillo (la mayoría de la cual ya más o menos conoces). Que hay alguien que no es ni es ingeniero, ni sabe de antenas, ni sabe de comunicaciones, pero que ha decidido que tu artículo sea interesante. Ni que sea por el mero hecho de que el título es molón, o de que la revista en la que se publicó tiene fama (léase, un factor de impacto majo) en círculos de investigación. Lo de la fama de un revista y el factor de impacto da para otro artículo, creo que me lo voy a apuntar.

Sea como fuere, un par de semanas atrás recibí un correo de una mujer de Nueva York que está preparando un blog de tecnología y que quería entrevistarme para hablar de el artículo "Time-Domain Analysis of Graphene-Based Miniaturized Antennas for Ultra-Short-Range Impulse Radio Communications"  [PDF], que humilde servidor escribió. Parece que a ella y a sus colegas les pareció interesante para hablar de él en su blog y querían más información. Así que hoy me han llamado y hemos hablado una media hora.

Y nada, me ha parecido una buena excusa para escribir sobre alguna cosa que hayamos hablado intentando, en el camino, que no sea un muermazo. Que lo será si pulsas "más información"...

TORNADOES can occur here

Havent-me passat una gran part d'aquest meravellós diumenge fugint de la calor (a l'arribar aquí passàvem fàcilment dels 25 graus, uns dies més tard havia d'abrigar-me perquè pel matí estàvem a 7 graus, i avui tornàvem a passar dels 30) i preparant un article, el que implica redactar, tenia ganes de vegetar una mica i no tenia masses perspectives d'escriure una entrada al blog.

Però les senyals són clares. Durant aquest cap de setmana no he parat de rebre senyals divines urgint-me a parlar de tornados. Bromes de familiars, preocupacions de familiars, cartells als edificis, avisos preventius en publicacions de la universitat, avisos per televisió... és la hora del tornado.

Commencement

Sigui quin sigui el nivell d'anglès de l'apreciat lector, dins de l'espectre que va de ser el zero absolut a ser el Ramon Llull (o l'Óscar Dalmau, cadascú que esculli) de la llengua anglosaxona, imagino que li costarà poc intuir el significat més cru de la paraula. Les llengües i la seva evolució per explicar els fenomens socials són, però riques a més no poder i sempre amaguen matisos bastant macos.

Evidentment, commencement com a expressió formal significa començament. Curiosament lliga molt bé amb la meva situació, ja que apenes fa una setmana que estic treballant aquí (el temps passa volant). Avui no parlaré, però, d'inicis en sí; sinó que ho faré d'una cosa que normalment tenim associada amb el final d'una etapa: la graduació.

Siebel, o la base d'operacions

"Un dimarts qualsevol a la nit" no és una expressió que inviti massa a l'optimisme en relació a la creativitat d'una persona que intenta escriure i mantenir un bloc certament exhibicionista sobre la seva vida als Estats Units. Així que, igual que aquell al qual li fa mandra cuinar un dimarts qualsevol a la nit i menja qualsevol cosa que té per la nevera, em permetreu que avui faci servir aquesta merda d'analogia com a pròleg per a trencar el gel en aquest post el tema del qual no invita molt a ser creatiu: bàsicament vindria a xerrar una mica sobre el que serà el meu lloc de treball.

EL CAMPUS

Ja em perdonareu la falta d'originalitat en el títol, però els diumenges no tenen perquè ser dies proclius a la creativitat i perquè, per certs temes, no considero que calgui reblar-hi el clau. Em permetreu, en tot cas, que posi el títol en majúscules per raons que potser són òbvies i, si no ho són, només cal pensar en un campus universitari amb aeroport.

No és el primer campus universitari americà que visito ja que fa uns anys vaig estar a Georgia Tech, a Atlanta. Però sí que és el primer campus universitari d'aquells aïllats del món metropolità i on tot gira al voltant d'ells que visito; és possible i probable que aquest no en sigui el més gran, ni el més impressionant, ni el més curiós que existeixi en aquest país d'excessos espaials que és els Estats Units. No obstant, entenc que representa moltes de les coses que fan dels campus universitaris americans una brutalitat comparada amb els embotits que hi ha a molts països europeus.

El·lipsi

No és gens estrany trobar que en una pel·lícula, sigui bona o dolenta, un seguit de successos s’encadena amb un “fundido a negro”, passen un grapat d’anys i la història segueix des d’un altre punt temporal més avançat, tan tranquil·lament. Llavors, se segueix explicant la vida dels protagonistes i les seves circumstàncies fent molta, poca, o nul·la incidència el que ha passat en aquells breus segons en els que la pantalla era tota negra i abans de mostrar un amable cartell que diu “tres años más tarde...”. És que el que passa llavors té poca importància o és que, simplement, el guionista/narrador és un maleït paràsit? Més aviat el segon.

Les circumstàncies i la bona fortuna han volgut que, quatre anys més tard de l’últim post, torni als Estats Units per un període de sis mesos amb un projecte important a emprendre, i que pressions diverses i les ganes d’explicar coses des de la còmoda poltrona d’un blog m’hagin animat a seguir publicant la meva vida.

Just abans de començar aquesta aventura en una d’aquelles universitats monstruoses americanes que donen vida i feina no només a un, sinó a dos pobles, i possiblement a mode de redempció per aquests anys d’escassa producció blog-epistolar, l’autor volia trencar la tradició de les el·lipsis i fer un petit resum explicatiu del que hi ha passat. Espero que no es converteixi en una d’aquelles preqüel·les dolentes que potser mai s’haurien d’haver fet, i que serveixi com a transició entre l’antic i el nou objecte de les nanoreflexions.