24/7/15

Grups de Lluita Medieval

Un parell de cops per setmana surto a córrer pel campus. Tinc una ruta més o menys estable que recorre els quatre quads (zones ajardinades quadrades rodejades d'edificis amb aules o de diferents departamens) de Nord a Sud. Normalment faig dues voltes al circuit, una mica menys de 9km.

El circuit el vaig triar perquè no pares de veure verd i apenes creues 3-4 carrers per on passen cotxes. Era d'esperar, doncs, que fos agradable. El que no era d'esperar és que en una part del recorregut, em creués amb un grup de gent vestida amb unes disfresses bastant ben aconseguides, i que carrega amb grans escuts, espases i altres tipus d'armes bastant grosses però amb un sospitós aspecte de goma-escuma. Digne de les millors fires medievals.


Avui m'he decidit a fer un xic de recerca, i m'he quedat una mica bastant parat de lo gran que és aquest món i la tradició que té, aquesta afició/esport. Benvinguts al món de les lluites medievals!


Tot plegat és sorprenent tenint en compte que aquí als Estats Units el tema dels cavallers, donzelles i castells apareix més aviat en els llibres de Joc de Trons que en els llibres d'història. A Europa, un altre gall canta i potser s'entén que certs pobles tinguin fires i tradició. En tot cas, la cerca em va portar ràpidament a Belegarth, una plana web que intenta imposar unes regles estàndard per aquest esport, així com busca agrupar tots els grups practicants dins els USA. Una de les primeres dades que veig a la web em crida l'atenció: daten el 1979 com els inicis d'aquesta, segons ells, art marcial.

LES NORMES!
No sé si fer broma o no de la seritat amb la que es prenen aquest assumpte. Les regles deixen poc a l'atzar, defineixen àrbitres i la seva competència, defineixen cinc tipus d'arma segons si són espases d'una sola mà o mandobles, armes a distància, etc... Cada tipus d'arma inflingeix certa quantitat de dany segons a on impacti i segons si el que rep la hòstia porta armadura i coses per l'estil. Evidentment, es defineixen les mides màximes i on han de portar l'acotxat. Apart, si no portes armadura o la armadura és de cuir, pots fer servir tècniques cos a cos per sotmetre a l'adversari i tallar-li el que sigui.


El cos el divideixen en cap, tronc, extremitats i mans i peus. Si et fan cert dany en el cos i el cap, o et tallen les dues cames o braços, mors. Si te'l fan a la resta del cos, estàs viu però òbviament no pots fer-la servir més. Té la seva gràcia: si et tallen una cama hauries d'anar coix durant la resta de la batalla. No entenc com consideren que si et tallen les dues cames mors; estaria maco veure com la gent s'arrastra pregant clemència. Té el seu punt dramàtic.

ELS REGNES!
Pot semblar una broma però no ho és. El següent mapa marca amb pin cadascun dels regnes que hi ha formats arreu del món. Veureu que la majoria són aquí als USA, que sembla que s'ho prenen més seriosament.


Un regne seria una comunitat local de gent que practica aquest esport. No vol dir que siguin tots del mateix equip, sino que formen diferents equips i diguem que fan una mena de lliga interna amb la gent del mateix regne. També s'organitzen per anar a fer demostracions i coses per l'estil. Té sentit.

El regne que hi ha aquí es diu Numenor i té una pàgina web, i fan servir també facebook. Els amics de Numenor practiquen dues vegades a la setmana, sempre al mateix lloc, i d'aquí ve que me'ls hagi trobat vàries vegades, imagino. El regne de Numenor té 11 equips i que, òbviament, tenen la seva equipació i ensenya pròpia, tot molt ben arreglat. La veritat és que té gràcia veure com s'ho curren; els cops que els he vist he pogut distingit perfectament els equips i el tema de les ensenyes als escuts té el seu què.

LA PARAFERNÀLIA!
Apart de tenir disfresses personalitzades amb l'emblema i tota la història, m'ha semblat veure que també fan batalles especials com assatjaments: construeixen com una muralla en forma d'habitació petita, amb una porta encara més petita. Hi ha uns quants a dins, que han de resistir l'assatjament, i uns qants fora que han de prendre la casa. Òbviament, les tàctiques varien respecte les batalles en camp obert.

També imagino que els grups més dramàtics i teatreros faran representacions dignes d'una película sobre el Rei Artús amb un pressupost d'uns pocs centenars de dòlars. Però vaja, que aquí es ve a matar a gent.

Doncs res, un cop explicada la parida del dia, us deixo un parell de vídeos on surt gent fotent-se d'hòsties amb armes de goma-escuma. Que gaudiu!




Sergi

1 comentario:

  1. todo un mundo!!!!!!!!!! Los frikis están por todas partes y en cualquier modalidad ;) jejeje

    ResponderEliminar