25/8/15

Gitanisme il·lustrat abroad

Moments morts en trens i avions, de camí a destins de feina o vacances, són moments propicis per practicar una mica de “collection of thoughts”. Pels que us agrada rumiar abans d’anar a dormir (jo personalment sóc fan de quedar-me fregit als 3 minuts), és el mateix que aquesta rumiamenta, aquest acte d’ordenar els pensaments. La diferència és que en un tren o un avió potser tens a mà algun mitjà per deixar-ne constància.

Fa temps que vinc pensant, i fa temps que vinc explicant-ho a diverses persones, en la mentalitat estranyament “gitana”, pròpia de la picaresca, que m’ataca en quant viatjo l’estranger on les coses són un xic diferents. Enteneu-me, agafo el terme “gitano” en la vessant que molts hem tingut popularment associat a la paraula, no és cap qüestió racista ni molt menys (com a mínim no ho pretenc).

Quan em refereixo a aquesta mentalitat, em refereixo a tots aquells tripijocs, pensaments malignes que se m’ocorren en diverses situacions. A mi se’m reprodueixen als Estats Units, però estic segur que molts trobareu exemples quan heu viatjat pel món.

Preneu aquest exemple dels sempre impol·lutament civilitzats països nòrdics. Conten que a Noruega i d’altres indrets hi ha parades de venda de fruita, verdura, o el que sigui, a les voreres de certes carreteres. Allà hi tenen el gènere, un cartell amb el preu, i un lloc on deixar els diners. No hi ha absolutament ningú vigilant. A algú més se li aparegut la imatge del Núñez del Polònia dient “és gratis eh Joan?” i pensat en emportar-se una mica del gènere sense pagar? A qui se li ha ocorregut marxar amb una mica del gènere i una mica paluego? Qui és tant delinqüent com per com a mínim pensar en emportar-se gènere i una mica dels guanys monetaris del dia? Evidentment, potser no faríeu cap de les tres coses, però si fóssiu els propietaris de la parada probablement no se us acudiria mai de deixar la botiga sense vigilància precisament per la gent que pensa com nosaltres.

Doncs situacions no tan evidents com aquestes, però igualment èticament “challenging” per algú amb la meva mentalitat delictiva i en un entorn bastant civilitzat semblen repetir-se quan viatges a l’estranger.

L’exemple per antonomàsia a l’arribar als Estats Units són els famosos “free refills”. A molts restaurants, especialment als de menjar ràpid, tu et compres el got i després te l’omples de coca-cola o el que sigui, les vegades que vulguis. Les primeres vegades aquí el meu cap pensava... compra el got petit, t’estalvies 50 cèntims i pots seguir bevent tantes vegades com et vingui de gust. És més, beu fins afartar-te i, abans de marxar, l’omples al màxim i te l’emportes. Amb les pupil·les amb la forma del símbol del dòlar, seguia fotent-me sucre en vena.


Parlant de menjar i beure em venen records gitanos de la meva estada a Atlanta fa uns anys. És normal a les universitats americanes oferir pizza i refrescos gratis si vols que la gent vingui a fer-te cas en una xerrada. Anar a omplir-se de pizza encara que no t’interessés la xerrada estava a la ordre del dia. A més a més, la pizza no estava vigilada un cop començava la funció. Qui t’impedia agafar un tupper i a mitja xerrada marxar amb una mica de sopar? NINGÚ.

Un altre exemple que m’he trobat ja més recentment és el del repartiment de compres on-line. Visc en un bloc d’apartaments i cada cop que algú compra alguna cosa online li deixen el paquet repenjat a la porta. Al passadís que porta a casa meva em trobo sovint paquets indefensos, esperant a ser collits pels seus legítims propietaris i a la meva mercè absoluta. Evidentment, ningú ho fa i tots feliços. Conseqüència? He rebut paquets quan era fora de casa i me’ls he trobat esperant-me quan arribava de la feina. A Catalunya més val que t’estiguis tot el puto matí esperant el paquet o ja te’n pots oblidar fins l’endemà o l’altre o l’altre.


No agafar lo teu com a mínim en moments molt evidents em va passar també a Chicago quan vaig llogar un AirBnb. L’home havia deixat un joc de claus a una finestra fàcilment accessible al costat d’una porta que donava a casa seva. Sembla que ho fa sovint i mai ha tingut cap problema ni ningú que intentés fer l’imbècil. Conseqüència? He pogut llogar una habitació barata sense que ell hi hagués d’estar per donar-me les claus, lo qual ho ha fet tot més barat.

Fer cues és una cosa que també se’ls dona especialment bé als americans. Fan bastantes cues i algunes de llargues, i potser es queixen però són legals. Mai he vist a gent fer-se la despistada o colar-se de manera aparent. Només he vist algun cas extrem i justificat, com a l’aeroport amb algú que està a punt de perdre un vol. Tota la meva solidaritat. Jo i la meva ment malvada sempre acabem pensant com podríem lliurar-nos d’aquesta cua aprofitant-nos de la bona gent i savoir faire americà respecte les cues.


Això em recorda també restaurants amb bastanta demanda on fas cua per seure apuntant el teu nom i el número de persones que t’acompanyen en una llista. Ho fas tu mateix i els cambrers la fan servir per ordenar. Si et criden i no hi ets, o no hi són TOTS els que t’han d’acompanyar, no seus quan et criden. Quants han pensat en posar excuses si no hi sou tots per seure igualment? Quants han pensat en posar menys acompanyants del que realment som i després dir que algú s’uneix més tard? Jo ho vaig fer... però ells no ho contemplen.

Ja ho veieu, podria estar tota la nit explicant casos on la meva ment perversa busca maneres d’aprofitar-se de la bona fe de certs sectors de la societat americana, fent mà del gitanisme que tots portem dins. Però mira per on, el meu tren ja arriba a l’estació.

Sigui com sigui, no dubteu pas que si trobo més exemples flagrants, us els faré saber...


Chechu

3 comentarios:

  1. Aish! són tants els exemples!!!! estacions de metro on et valides tu mateix el bitllet (si vols), parquímetros que es paguen un cop marxes amb el cotxe, dinar per la cara a conferències a les que ni has estat (d'aquesta última en sóc una experta jeje)...

    ResponderEliminar
  2. Rapinyar dinars en una conferència és tot un art! A vegades em veig amb dret a fer-ho, veient les quantitats que cobren pel registre... :P

    ResponderEliminar
  3. picaresca mes que "gitanisme", te a veure amb l'ingin i molt mes arrelat a la mentalitat llatina que a la anglosaxona. Crec que dintre d'uns limits es mes una virtut que un defecte

    ResponderEliminar