Diuen que el plagi és, en certa manera, una mena d'homenatge. Doncs si és així, avui he rebut un bon reconeixement. El tema està en que hem descobert el plagi bastant abans de que pugui veure la llum. De fet, no crec que mai veiés la llum fossin quines fossin les condicions, ja que el plagiador ha estat poc hàbil i, encara diria més, bastant innocent.
Una de les responsabilitats d'un investigador és fer de revisor per a revistes o conferències. Quan algú envia un article a una revista o per presentar-lo a una conferència, l'editor de la revista en el primer cas o el comité responsable dels continguts de la conferència en el segon cas assignen de 2 a 4 persones més o menys expertes en la matèria per revisar l'article. Es puntua la contribució, l'estructura, l'ús de l'anglès i si encaixa a la revista o conferència en qüestió.
Fer de revisor no té cap tipus de retribució, però et pot servir per estar al dia del que es podria publicar properament a la teva àrea, i et serveix per a agafar consciència del que és revisar de manera que, quan escriguis un article, puguis posar-te en la seva pell i així tenir més opcions de que l'acceptin.
El cas és que ahir vaig rebre una petició de revisió. El títol contenia totes les paraules màgiques que fem servir nosaltres i, degut a això, tenia bastantes ganes de llegir l'article. L'he imprès i he fet una ullada per sobre. Eh! La figura 1 l'he fet jo! I la figura 2! La figura 3 és d'un paper d'en Nacho! No s'ha dignat ni a canviar la descripció de les figures!
Llavors no m'he pogut resistir a començar a llegir la introducció. Brutal, el primer paràgraf és una còpia exacta d'un dels nostres articles. Cony, i el segon. Mira, en el tercer ha canviat alguna frase... Avanço una mica i miro l'estructura de la secció 2. Absolutament tota la secció 2 era una còpia paraula per paraula d'una secció en un dels nostres articles. Brutal. Sense llegir massa a fons, m'ha semblat que de 11 pàgines de text que té l'article, 9 eren una còpia sagnant nostra.
La gràcia de tot plegat és que tots els nostres articles on tot aquest text apareix estan correctament citats, de la manera que se sol fer. Però el que un normalment fa és fer servir les seves paraules per introduir un tema, motivar l'article i donar els detalls sobre la seva contribució específica. Pots fer servir alguna frase que t'ha semblat particularment encertada d'un altre article, però mai paràgrafs sencers. Mai de la vida se m'acudiria plagiar seccions senceres, i molt menys vàries seccions, i enviar l'article a una revista esperant res més que una possible sanció (el plagi es paga en alguns cercles amb la prohibició de publicar durant 2 anys).
No tinc molt clar si l'autor realment esperava que l'article tindria alguna possibilitat. Sent sincers, la contribució original és una merda punxada en un pal i que consisteix en una gràfica lletja i difícil d'entendre. De fet, no sé si l'autor esperava que un dels revisors seria l'autor d'alguns dels articles d'on ha tret text i figures.
Però nois, no sabeu com de petit és el món de la recerca (cada cop més en el moment que t'especialitzes) i lo ràpid que corren aquestes coses...
Sergi
la Noe quiere nombre, apellidos, número de seguridad social y dirección del plagiador...no te digo nada más
ResponderEliminarSon de Iran. Ademas, era tan de cajon que cae por su propio peso. Dile a Noe que no vale la pena ;)
ResponderEliminarOstres, ja hi som. Al començament fot un rato llarg. Ve jo que soc dona començaría a llençar improperis a dret i tort, un cop treta la rabia del cos i analitçant el tema amb 30 anys mès d,experiencia que tú puc afirmar: es un reconeixement però brut, baix, lletg, si t'aques citat pasaria a formar part d,una admiraciò oberta i clara per el teu treball que no per tú,,ok? A mi m,han robat literalment projectes i hi hia una certa paranoia que em porta a consultar aquesta setmana a un advocat de la propietat intelectual pero tot hi això nomet poden robar quelcom que es teu perque el lladre nomès pren unes paraules que no pot defensar devannde ningú, de la mateixa manera que els que em van robar el projecte no solament nomel van poder tirar endevant perque no l,entenien i finalment el que els hi va passar es que els hi va crear mès problemes que alegries.😘😘😘😘
ResponderEliminarAixxx treu les faltes, pf
ResponderEliminarEl cas es el seguent: en els nostres articles ens citem altres articles nostres que lliguen amb el que diem. Aquest noi, al copiar fil per randa el text, ha copiat les citacions, de manera que ha acabat citant-nos tots els nostres articles.
ResponderEliminarTot plegat no es mes que una anecdota, espero no haverme de trobar amb casos mes seriosos. Pero com li deia a la Marta, aquest intent de plagi era enormement torpe i al final hagues caigut pel seu propi pes.