Gitanisme il·lustrat abroad

Moments morts en trens i avions, de camí a destins de feina o vacances, són moments propicis per practicar una mica de “collection of thoughts”. Pels que us agrada rumiar abans d’anar a dormir (jo personalment sóc fan de quedar-me fregit als 3 minuts), és el mateix que aquesta rumiamenta, aquest acte d’ordenar els pensaments. La diferència és que en un tren o un avió potser tens a mà algun mitjà per deixar-ne constància.

Fa temps que vinc pensant, i fa temps que vinc explicant-ho a diverses persones, en la mentalitat estranyament “gitana”, pròpia de la picaresca, que m’ataca en quant viatjo l’estranger on les coses són un xic diferents. Enteneu-me, agafo el terme “gitano” en la vessant que molts hem tingut popularment associat a la paraula, no és cap qüestió racista ni molt menys (com a mínim no ho pretenc).

Quan em refereixo a aquesta mentalitat, em refereixo a tots aquells tripijocs, pensaments malignes que se m’ocorren en diverses situacions. A mi se’m reprodueixen als Estats Units, però estic segur que molts trobareu exemples quan heu viatjat pel món.

Homenatge Privat

Diuen que el plagi és, en certa manera, una mena d'homenatge. Doncs si és així, avui he rebut un bon reconeixement. El tema està en que hem descobert el plagi bastant abans de que pugui veure la llum. De fet, no crec que mai veiés la llum fossin quines fossin les condicions, ja que el plagiador ha estat poc hàbil i, encara diria més, bastant innocent.

Grups de Lluita Medieval

Un parell de cops per setmana surto a córrer pel campus. Tinc una ruta més o menys estable que recorre els quatre quads (zones ajardinades quadrades rodejades d'edificis amb aules o de diferents departamens) de Nord a Sud. Normalment faig dues voltes al circuit, una mica menys de 9km.

El circuit el vaig triar perquè no pares de veure verd i apenes creues 3-4 carrers per on passen cotxes. Era d'esperar, doncs, que fos agradable. El que no era d'esperar és que en una part del recorregut, em creués amb un grup de gent vestida amb unes disfresses bastant ben aconseguides, i que carrega amb grans escuts, espases i altres tipus d'armes bastant grosses però amb un sospitós aspecte de goma-escuma. Digne de les millors fires medievals.

Avui m'he decidit a fer un xic de recerca, i m'he quedat una mica bastant parat de lo gran que és aquest món i la tradició que té, aquesta afició/esport. Benvinguts al món de les lluites medievals!

Política de Privadesa

La política de privadesa, política de privacidad, o en anglès, privacy policy, és una d'aquelles parrafades que ningú llegeix però que tothom accepta com per defecte. És com els termes i condicions d'ús de qualsevol aplicació o servei on-line que hom passa per sobre, sense pestanyejar, clica en HE LEÍDO mentint com un bellaco i assumint que l'empresa que les ha redactat no serà tan cabrona com per arruinar-te de manera fraudulenta ni res per l'estil. O sense assumir-ho, però amb molta pressa.

Però la veritat és que en una època on tot ho compartim, tot ho pengem, tot ho mostrem al món virtual, no estaria de més en anar amb cura amb el que fem i deixem de fer, i sobretot el que llegim i deixem de llegir abans d'acceptar segons què.

Us ho dic jo, que sóc el primer en passar de tot, ACEPTAR ACEPTAR ACEPTAR i vinga que tinc pressa. Però aquesta setmana m'ha passat una anècdota que em va fer gràcia i em va fer reflexionar.

Independence Day - Pt.2: Menjar, Beure, Cremar

Ve d'aquí.

La cabalgata arribava a la seva fi, i amb una barreja de perplexitat i sobredosi de patriotisme, vaig marxar a casa. Havia d'anar a buscar les birres i el menjar amb el que havia de contribuir a la suposada festa, i havíem quedat allà per a que em recollíssim. 

M'esperava una barbacoa i gelatina gentilment banyada en vodka. Pintava bé...

Independence Day - Pt. 1: La Cabalgata

Els que es considerin lectors habituals d'aquest blog se n'adonaran que tendeixo a explicar les coses amb un retard considerable últimament. Probablement sigui per vagància, probablement sigui perquè tinc temes endarrerits dels que fa temps que vull parlar. El cas és que avui m'ha donat per explicar com va anar el dia de la independència, que va ser el 4 de Juliol.

Computación Paralela

(O cómo el funcionamiento de un procesador se parece a cocinar para mucha gente, o a una cadena de montaje)

En episodios divulgativos anteriores de este blog he intentado explicar por encima las motivaciones del trabajo de investigación que me ha llevado donde estoy. Primero, se habló de antenitas muy pequeñas hechas de grafeno, para luego intentar clarificar para qué nos podrían servir estas antenas muy pequeñas: para mejorar las redes que comunican diferentes núcleos de un procesador.

La gracia quizás ahora estaría en saber por qué demonios un procesador tiene diferentes núcleos o procesadores que se coordinan entre sí y que necesitan comunicarse. La respuesta corta es que esta es la manera que se tiene de poder seguir con el progreso que se ha ido sosteniendo durante los últimos 40 años y que básicamente busca aumentar el cabal de computación (el número de instrucciones simples que un procesador puede ejecutar en un tiempo determinado) sin disparar otras cosas como el consumo de energía.

La respuesta larga no tiene por qué ser mucho más interesante, pero allá va...