La veritat és que el curs va començar la setmana passada, mentre jo era a San Francisco (quina mania tindré de fer vacances...). Vaig perdre'm observar com d'un dia per l'altre arriba la marabunta i es muda a les residències de la universitat. Alguna cosa s'intuïa abans de marxar, quan veies a més gent de l'habitual passejant. Era fàcil deduïr que majoria eren estudiants de primer any, jovíncels de 18 anys donant un tomb i coneixent el campus amb els seus pares.
L'arribada massiva de gent la vaig poder viure, de forma indirecta, mentre era de vacances. Vaig anar a visitar a un dels meus caps, que està a la Universitat de Berkeley ara mateix. El campus (brutal, per cert) estava pleníssim de vida, de gent passejant, repassant a la gespa o jugant a futbol de forma massiva, per posar alguns exemples. El meu cap em va jurar i perjurar que dos dies abans de que jo hi anés allò estava mort. La marabunta s'havia cobrat una altra universitat com a víctima.
 |
| La gent de Berkeley "quiere su bo-cadillo!" |
Aquí a Illinois, durant aquell cap de setmana de transició, es van realitzar activitats a tort i a dret per absorbir tota aquesta gent desitjosa de festa i, també cal dir-ho, una mica desorientada. Primer van tallar diversos carrers del campus a la circul·lació i els van fer servir de zones de càrrega i descàrrega per ajudar a tothom a mudar-se a les residències. A la Union, que vindria a ser el centre d'estudiants, van obrir la bolera i les màquines recreatives al públic. I per si fer unes partides gratis no fos suficientment atractiu, van donar pizza i refrescos a tot qui s'hi va passar. Al gimnàs també s'ho van currar: van obrir les barreres i van deixar que la gent provés gratuïtament totes les activitats que normalment són de pagament, així com la resta d'instal·lacions.
L'activitat estrella d'aquests dies i que diuen que un novato hauria de perdre's per res del món és el Quad Day, que es fa el dia abans de començar les classes. Bàsicament és l'event que resulta d'ajuntar tots els estudiants nous, més la gent que vagi a veure l'ambient, amb una burrada de representants dels diferents clubs que hi ha a la universitat, àvids de reclutar gent d'interessos afins. Tot això al Quad del campus, que durant l'estiu tenia una pinta idíl·lica i ara mateix llunyanament tranquil·la:
I que durant aquell dia de bogeria, era més bé així (tot i l'amenaça ben real de pluja):
Esports, música, art,... de fet, diuen les males llengües que hi ha clubs de tots els tipus, inclosos els més estranys. Hi ha constància de gent que va fer un club pel amants del mes d'Octubre... en fi, que hi ha penya per tot.
Tenint en compte que la majoria d'aquesta gent t'intenta captar per les seves obscures intencions, són d'esperar demostracions i d'altres activitats que t'animin a apuntar-te. N'hi ha les que es formen in situ, on el club té el seu stand, o les més nombroses i famoses, que estan una mica més organitzades. Hi ha la de les cheerleaders, la de la banda de música, o la de la típica banda que toca als temps morts dels partits de futbol americà... La hòstia...
Si l'inici del curs no tingués prou festivitat per sí mateix, el destí fa que les dates coincideixin amb l'època en la qual es recull el blat de moro per aquestes terres. I com que a Illinois quasi tota la puta terra està ocupada per aquesta meravellosa planta de dos metres d'alt, lo més normal és que facin una festa. Sí senyors, podem dir que la festa major del poble d'Urbana no està dedicat a un sant, sino que està dedicat al blat de moro. És el Sweetcorn Festival. Dos dies d'activitats al carrer, menjar, molta cervesa, i uns quants concerts per celebrar la collita.
En resum, una bona injecció de festa i energia per començar una nova aventura!
(per a que aquesta frase tingui sentit, obviarem que fa tres mesos que sóc aquí).
Chechu
cachis! cuando lleguemos nosotras ya no habrá fiesta del maiz??! outs!!! :3
ResponderEliminar