23/5/15

Commencement

Sigui quin sigui el nivell d'anglès de l'apreciat lector, dins de l'espectre que va de ser el zero absolut a ser el Ramon Llull (o l'Óscar Dalmau, cadascú que esculli) de la llengua anglosaxona, imagino que li costarà poc intuir el significat més cru de la paraula. Les llengües i la seva evolució per explicar els fenomens socials són, però riques a més no poder i sempre amaguen matisos bastant macos.

Evidentment, commencement com a expressió formal significa començament. Curiosament lliga molt bé amb la meva situació, ja que apenes fa una setmana que estic treballant aquí (el temps passa volant). Avui no parlaré, però, d'inicis en sí; sinó que ho faré d'una cosa que normalment tenim associada amb el final d'una etapa: la graduació.


Inici i final són dues cares d'una mateixa moneda, cua i cap d'un peix que es menja la cua. El final d'una cosa sempre en significa l'inici d'una altra. I és precisament aquesta apreciació la que explica la diferència entre la manera que tenen els americans a referir-se a la graduació de la universitat i la nostra.

Aquí, l'acte de graduar-se s'anomena commencement, com a metàfora de l'inici de l'activitat professional d'una persona un cop acabada la seva preparació. Mentre que a mi, i ja em perdonareu, sempre se m'ha plantejat la graduació com l'acte per donar per acabada una etapa (més que per obrir-ne una altra). A això cal sumar-li un altre apunt: a terres pàtries normalment parlem de carrera per a referir-nos als estudis universitaris, mentre que aquí aquesta expressió només existeix per referir-se a la carrera professional.

Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'acte de graduació d'aquí. Era una manera gratuïta de palpar un ambient festivo-acadèmic abans de la depressió estival que sobrevola la universitat. Així que, una mica perjudicat pel jet lag, vaig decidir donar-me un passeig pel campus camí a l'estadi on tindria lloc la cerimònia de graduació, per de pas fer algunes fotos de las que he anat penjant últimament.



Només sortir de l'apartament, vaig veure la constant del cap de setmana. Gent amb togues blaves passejant pel campus, sols o acompanyats preferentment per pares i altres familiars degudament mudats. Si s'han gastat una pasta, pressumptament, per a que el seu fill acudeixi a aquesta universitat, no es podien permetre un viatge per veure'n la graduació?

A mig camí, l'estàtua de l'Alma Mater somreia pacientment mentre una filera prou llarga de togues blaves esperava el seu torn per fer-se una foto amb ella. Ah, la fama! Per cert, el tema de l'origen de l'expressió i la seva utilització també té la seva gràcia: alma mater, del llatí, significa "mare benefactora" o "mare que nodreix", i simbolitza la universitat com una mare que nodreix de coneixement. L'expressió "matricular-se" també té orígens similars. Per cert, espero que us hagi agradat aquesta explicació cortesia de la Wikipedia en català, on la definició d'alma mater ve acompanyada d'una foto de certa estàtua. Endivineu quina?


A mesura que m'acostava a l'estadi, vaig poder veure com la gent es feia fotos a altres llocs també emblemàtics de la universitat, una cosa que es repetiria encara fins dilluns. A destacar la foto uns pares li van fer alegrement a la seva filla en toga blava a la porta d'un dels bars on probablement li van servir alcohol il·legalment durant la majoria de la carrera.

L'estadi per fora ja estava a petar de famílies de totes mides i colors, vestits amb les seves millors gales de boda d'exteriors. L'estàtua que dóna la benvinguda a la gent a l'estadi estava, com no, també engalanada amb una toga blava i la gent, evidentment, s'hi feia fotos.



A l'entrada, els porters em van donar el programa de la cerimònia tal com si es tractés d'una òpera matutina. A més a més de portar els noms de TOTS els graduats als quals anaven a donar el diploma, el programa especificava quins serien els receptors dels premis a millors estudiants, premis a millor trajectòria professional, millor contribució a la universitat, etc...



La festa va començar, com no, amb l'aixecament de la bandera americana i un sentit cant de l'himne amb tota la gent dreta. Després, la degana va pronunciar un discurs amb èmfasi sobre la graduació com a inici d'una fructífera carrera professional, i sobre la necessitat de recordar aquesta etapa amb molt orgull. Aquesta segona part, suposo, volia reforçar l'esperit de vinculació emocional de la gent amb la universitat, tot esperant que quan aquests fessin rics recordin aquest esperit i donin una pasta gansa per nous equipaments o beques. No calia ni buscar aquesta doble lectura, ja que poc després ella mateixa va encarregar de recordar a tots els assistents que, efectivament, molt del que ells i els seus fills havien gaudit era producte de la generositat d'ex-alumnes.


El discurs va passar a més discursos i entregues de premis a gent per la seva trajectòria. Va haver-hi inclús una persona que va ser investida honoris causa per la seva carrera (professional). Després d'això, uns ameniments musicals breus i ja, a partir de llavors, van passar a una frase una mica aburrida on van dient els noms de tots els graduats un a un, mentre passen a recollir el diploma. Tot i estar a la tercera graderia, els pares del graduat de torn van poder veure còmodament el moment únic d'entrega de diploma per la pantalla gegant de l'estadi ja que tota la cerimònia estava sent retransmesa per un circuit tancat.



Va ser llavors que, vist el meu cansament i l'aburrit que podia arribar a ser veure l'entrega de diplomes a centenars i centenars de persona, vaig decidir marxar. Arribats a cert punt, tenia altres coses millors que fer.


Com ara dormir.



No hay comentarios:

Publicar un comentario