Més gran, més fort... més GORDO

Arriba la crítica social a nanoreflexions. Arriba el rajar per rajar des del centre d'Illinois al món sencer, amb dades que podrien no ser del tot certes. No ho puc evitar, hi ha temes sobre els quals inevitablement et sents bombardejat i dels quals no pots evitar pensar-hi quan canvies de país, continent, i/o estil de vida.

Crec que en el mes que porto aquí he guanyat un parell de quilos, tot i que intento anar a córrer i a jugar a bàsquet regularment. Potser són il·lusions meves i realment el sol fet de pesar-me en lliures i veure que la bàscula marca 171 en comptes de 77.5 produeix un curtcircuit mental que automàticament em fa pensar que m'he engreixat uns quilets. O potser les meves manies persecutòries són certes i l'excès de sucre que envaeix un gran percentatge del menjar d'aquest país em fa crèixer en perímetre.

Perdona, et menjaràs el cartró del Big Mac?

No paro de rebre, explícitament o implícita, missatges contradictoris...

Per una banda, se'm presenten els Estats Units com un país que concentra una quantitat ingent d'esforços en convertir-se en una societat saludable. Pots trobar amanides en qualsevol restaurant de fast food, i els supermercats més de "moda" (i els més cars) tenen una gran varietat de productes de proximitat i ecològics (que també respon a una necessitat americana de poder escollir entre quantes més opcions millor).

El govern també fa mans i mànigues per allegerir el nivell de colesterol en vena de la seva població, per exemple promovent l'exercici físic a totes les edats. La primera dama Obama és la màxima partícep del moviment, mai millor, Let's Move, que dóna consells per una alimentació més sana i equilibrada, així com promou simples activitats per a totes les edats, per a aixecar el cul del seient i que no sigui per anar a la nevera a fer-se un entrepà de mantega de cacauet.

La senyora Obama fotent-li canya al Hoolahop

Una altra mesura que el govern, des del FDA (Food and Drug Adminstration, organisme que s'encarrega de regular quins menjars i medicaments es poden vendre) ha estat empenyent és el fet que a partir de 2018 tots els aliments hauran de reduir considerablement el contingut en greixos trans, presents en la majoria de menjars processats i que es creu és causa de molts dels mals cardiovasculars i de la obesitat incipient del país.

En la meva humil opinió, aquest és un gran pas endavant, però el primer d'una llarga caminata abans que es pugui comparar la dieta habitual de molts americans amb la dieta mediterrània que gaudim a Catalunya. Altres problemes que la societat s'està encarregant de purgar són, però, encara sagnants. Em refereixo bastant concretament a la quantitat de sucre que hi foten a tot aquí. El pa que compro em resultat dolç al meu paladar, comparat amb una baguette que podries trobar a qualsevol racó del barri a Catalunya. Si vas a la secció de galetes, ja pots afinar la vista per trobar un dolç mitjanamet saludable entre les 40 varietats obscenes d'Oreo. Afina també la vista per trobar xocolata negra Valor entre les 30 varietats de xocolatines amb mantega de cacauet, pralinés (snickers) i demés.

L'altra broma és l'origen del "sucre" dels aliments. Com més barat sigui un aliment dolç, més probabilitat tens de trobar-hi corn syrup. Amèrica és un país on el blat abunda i és barat, i d'on en poden treure components d'alta fructosa (però que es veu que d'una qualitat qüestionable) que posar-hi a qualsevol cosa que vulguis endolcir. El cas més clar per aquí està en la Coca-Cola, que utilitza aquesta varietat com a edulcorant en comptes de sucre de canya com a Mèxic i altres països. Justa o injustament, aquest component ha estat relacionant amb l'alt índex d'obesitat i diabetis que es pateix.

Crueltat intolerable, ho sé. Si en voleu més, escriviu "People of Walmart" a Google.

I és que no ho oblidem, l'índex d'obesitat aquí és una passada. Al viure en un campus universitari, és com estar en una bombolla de gent mitjanament esbelta i que encara trepitja el gimnàs ni que sigui per pur remordiment, però anar a alguna gran ciutat significa veure barbaritats cada pocs minuts. De fet, tot i el que he explicat abans, un estudi recent afirma que l'índex de persones obeses acaba de superar a les que simplement tenen sobrepès. Com diria Hilario Pino, escalofriante.

Una de les coses que m'he plantejat les vegades que he estat a aquest costat de l'atlàntic és la diferència tant de preu com de facilitats entre menjar MERDA i menjar una cosa amb cara i ulls. Les cadenes de fast food es multipliquen, mentre la quantitat de menjar que pots obtenir per un dòlar en aquests establiments segueix sent obscenament baix. Com a bon català garrepa que es mira cada centau que es gasta, em sento temptat de menjar MERDA només per lo barato que em sortiria alimentar-me. I això també es compleix en els supermercats, on comprar una bossa enorme de patates fregides i una caixa XXL de galetes de xocolata competeix en preu, sumat, al que et pot costar un enciam fresc o una safata de filets de pollastre. 

Per acabar, no volia despedir-me sense citar algunes de les burrades gastronòmiques que m'he trobat últimament i que d'alguna manera són les culpables de que hagi escrit aquest rotllo abans d'anar a dormir. Recordo amb certa enyorança el restaurant d'Altanta que oferia en el seu menú l'hamburguesa Doble Bypass Coronario, on no calia que escollissis acompanyament perquè te'ls posaven tots i on en comptes de pa, et posaven un bikini a cada extrem de l'hamburguesa. Sense comptar tota la carn, ou fregit, bacon i formatge que porta.

Per si no el coneixeu, el fragment de vídeo és d'un home que si no ha mort ja ho farà dintre de poc, ja que es dedica a fer documentals dels llocs més gordos per menjar, i que s'ha dedicat en molts programes a intentar guanyar els típics reptes de menjar una quantitat brutal de merda en un temps determinat a canvi de... que et surti gratis.

Com anava dient, les altres burrades les he anat veient paulatinament en alguns altres anuncis. Està de moda combinar pizza amb frankfurt, una variació de la pizza amb la vora plena de formatge que no fa tant gaudíem arreu. L'ofereixen al Pizza Hut.

Carl's Jr., una cadena d'hamburgueseries, porta l'aposta més enllà i, NO M'HO INVENTO, ha volgut apel·lar a l'esperit patriòtic americà creant una hamburguesa que porta, dins el mateix entrepà, un frankfurt i unes patates fregides incorporades. Aquesta bomba de 1080 calories s'anuncia amb una tia rossa amb grans tetes, poca roba amb els colors de la bandera, l'himne americà sonant de fons, i focs artificials completant el paisatge. Una delícia "amb gust a llibertat", o això resa l'eslògan. Com a mínim no amaguen la ironia insuperable que s'amaga rere el fet que una hamburguesa tan brutal l'anuncii una model escultural.

En fi, miraré de no caure en el parany i no petar en els pròxims mesos...
Sergi