Sense preàmbuls ni preliminars us diré que ha estat un cap de setmana extrany. Veníem d'un dimecres i dijous on es va fer molta feina. I ben feta, tenia la impressió. Divendres al migdia la poca gent que quedava al laboratori, més el jefe d'aquí, feia les maletes per marxar de viatge una setmana a un congrés fins aproximadament el dijous de la setmana que ve.
Per una banda, el costat fosc de la consciència se'n rentava les mans, calculant una engonyosa relació inversa entre la distància dels meus companys i jefe, i el meu potencial sentiment de culpabilitat si no fotia ni brot aquests dies. Però l'altre flanc de la consciència intenta trencar la correlació d'aquests dos factors i sap que hauria de mantenir ni que sigui el ralentí si no vull patir un cop torni tothom i hagi de mostrar resultats. Per sobre de les dues consciències, que ja poden dir missa, la mandra impera.
Batalles internes apart, ara em trobo en un moment una mica crític, en el qual haig de decidir qui serà la meva parella de ball durant els meus propers mesos. HAIG DE TRIAR SIMULADOR. És una decisió complicada: n'hi ha de molt resultones, però amb escasses referències, superficials i amb poc recorregut. D'altres semblen són com les típiques noies amb el cabell arreglat i ulleres de les pelis, que amb una mica de mà esquerra a lo "My Fair Lady" acaben petant-ho.
 |
| La lluvia en Sevilla es una pura maravilla... |