24/2/11

Interdisciplinariedad Browniana

Hace un tiempo, mi tiempo en los inicios de la investigación era básicamente invertido en la apasionante actividad de lectura masiva de papers. Fui tan ambicioso y tan ingenuo a la vez como para intentar ir a por artículos de muchos temas de nanotecnología, con la esperanza de impregnarme de la esencia del tema.

Una constante en muchos de estos artículos, sobretodo en los que hablan de comunicaciones relacionadas con nano, es que se en ellos el autor se enorgullece de que la nanotecnología es un área altamente interdisciplinar. Huelga decir que lo que significa es que en la nanotecnología intervienen muchas especialidades como la física, la química, la biología, la electrónica y (ahora que los telecos nos disponemos a lucrarnos) las tecnologías de la comunicación y la información.

Hasta la ciencia ficción, porqué no...

Y es que por mucho que me pueda burlar, esto es así. Los proyectos que he visto que se trae la gente entre manos, mete en el mismo saco biólogos, físicos o ingenieros informáticos o telecos. Y no dudéis que en cuanto yo escriba y publique papers, cosa que está más cerca de lo quizás imaginaba, me enorgulleceré de decir que la nanotecnología es un áera altamente interdisciplinar. Digan lo que digan, recorrer a frases tan prosaicas le da un toque a los artículos, y yo diría que pueden hacer que un examinador se mire con mejores ojos tus publicaciones.

Os preguntaréis a que viene el adjetivo de "Browniano" del título...

21/2/11

Cómo "hablan" las bacterias

Mentre pensava en idees que li pugui presentar demà al meu "advisor", em mirava aquest vídeo per refrescar les bases del Quorum Sensing. Val la pena que perdeu 15 minuts de la vostra vida, perquè la Bonnie Bassler, tot i semblar que s'ha introduït cossos extranys pel nas, explica clar i amb entusiasme.

Hi ha subtítols en castellà. Doneu-li al play i després a "view subtitles", us apareixerà un menú on podeu escollir l'idioma.

17/2/11

Radiando desde el fin del Universo

Ya hará unas semanas que publiqué una frase en las redes sociales en las que participo (incluso sirviéndome para inaugurar Twitter). La verdad es que tuvo un éxito notable, teniendo en cuenta la escasa repercusión que suelen tener mis actualizaciones en estos mundos sociales de Dios. Era la siguiente:
La próxima vez que te quejes de que no hay nada que ver, recuerda que siempre puedes echar un vistazo al nacimiento del Universo.
Bill Bryson, Una Breve Historia de Casi Todo 

Esta frase es un poco como el horóscopo o el contar un chiste a través de la red. Tiene fuerza y a la gente le gusta porque puede sacar la interpretación que le convenga, o imaginárselo de la forma que le haga más gracia. Pero la verdad que se esconde tras esta frase, como habréis intuido por el título, es quizás más increíble de lo que muchos nos pudiéramos imaginar. Y quizás es por esto que algunos no-iniciados no me creyeron o pensaban que estaba de broma cuando les dije que a lo que me refería es que...


11/2/11

Burocràcia Ministerial

Beneït divendres!

Em permetreu que el tercer post del blog sigui un híbrid entre una posada al dia personal i una mica de text seriós. Aquesta setmana ha estat bastant entretinguda i dinàmica en quan a, diguem-ne, coses a fer. Per una banda, tenia que fer front a la burrocràcia, com diria aquell. Em presento a les beques FPU del Ministeri, que són les millors que s'ofereixen (encara que el preu és estàndar i acabes cobrant el mateix que amb les altres).

Però és clar, la qualitat es paga. Amb paperassa. M'ha tocat una setmana d'omplir formularis, incertesa de saber a qui posarem de tutor de tesi per tenir més puntuació, tràmits a secretaria, etc... Per sort, les parts més dures (dos documents de 40 pàgines) eren responsabilitat d'altres. A més a més el sistema no està del tot mal montat ja que tenen una oficina virtual on penges tota la documentació i només has d'anar al registre (en el qual la cua ha estat nul·la) a entregar un document.




Potser el karma va voler (des)compensar tota aquesta sort encomanant-me una altra missió. Molt doctoral i tal... com seria fer de xofer. El professor, el capo, el turc, el nostre amic venia a Barcelona a assistir a unes reunions i se'm va demanar que l'anés a recollir a l'aeroport. I avui l'hi he hagut de portar. No ha passat de ser una mera anècdota perque les estones han estat no massa llargues i amenes, però sempre fa gràcia comentar-ho. Per fer saber a la gent que sembla ser que els nanos també pringuen.

La pringada més grossa de la setmana però, torna a tenir que veuré amb les beques. Un dels requisits és fer un resum de màxim 3000 paraules sobre el tema de la possible tesi doctoral. Us faig un "copia-pega" infame tot seguit... Si us ho llegiu, podeu comentar si us he aconseguit vendre la moto.

8/2/11

El arte del hormigueo

Tener que leer e informarte sobre nuevas tendencias en comunicaciones, técnicas inspiradas en la biología y nanotecnología sin duda te lleva por caminos sorprendentes que quizás no te hubieras planteado.

Y es que es tendencia, ya no tan reciente, la de fijarse en la naturaleza y la biología para mejorar los sistemas que rigen nuestras comunicaciones y proponer nuevas y eficientes vías para resolver distintos problemas. Os remito a un survey paper que resume dicha tendencia exponiendo ejemplos como usar principios de nuestro sistema immunitario para mejorar la seguridad en redes, o lo que conocemos de la epidemiología para la distribución de información (sí, además de virus).

Pero en concreto a mí me hacía gracia hablar de cómo el comportamiento social de una colonia de hormigas se ha usado E IMPLANTADO (en mayúsculas, que de idear a implantar hay un camino muuuuy largo) en protocolos de enrutamiento en redes, principalmente en redes dinámicas, donde temas como la mobilidad de los usuarios o la intermitencia de disponibilidad son cruciales.


¿Qué tiene que ver el enrutado de paquetes en Internet con la típica fila de hormigas que se produce cuando os dejáis comida suelta en vuestro (supuesto) jardín? Si os interesa o queréis intentar aclararos, seguid leyendo, seguid...

4/2/11

Quan es tanca una porta, se n'obre una altra

Sota aquest títol tan llarg s'estila el meu retorn al món de la "blog-o-logia".

Bastants sabreu que la meva aventura americana va comptar amb un blog actualitzat més que diàriament, el qual em va tenir molt entretingut. L'experiència va ser tan bona que, alguns també sabreu, m'havia quedat el cuc d'escriure, al no tenir una continuïtat. Continuïtat que a dures penes hagués pogut justificar quan el viatge i tota la feina va quedar enrere.

Ara mateix, però, havent acabat el semestre d'assignatures de màster, i en vistes d'una tesi de màster i d'un possible doctorat, m'he decidit a emprendre la continuació d'aquell blog tan sofert. La idea portava rondant-me ja vàries setmanes, mentre omplia formularis de beques que han acabat resultant desesperançadorament no-concedides.


Què se'n pot esperar, d'aquesta continuació? Us seré sincers: podeu considerar-vos bojos si penseu que tindrà l'assiduïtat d'antany. Espereu actualitzacions intermitents sobre nanotecnologia, sobre tecnologies "bio-inspired", sobre la burocràcia de les beques, sobre temes determinats del doctorat, sobre la meva vida relacionada amb la universitat, i uns tocs d'humor aquí i allà. Tot en un format bastant més multilingüe que anteriorment, ja que m'agradaria arribar a quanta més gent millor.

Així que res... que comenci la festa!