Moments morts en
trens i avions, de camí a destins de feina o vacances, són moments propicis per
practicar una mica de “collection of
thoughts”. Pels que us agrada rumiar abans d’anar a dormir (jo personalment
sóc fan de quedar-me fregit als 3 minuts), és el mateix que aquesta rumiamenta,
aquest acte d’ordenar els pensaments. La diferència és que en un tren o un avió
potser tens a mà algun mitjà per deixar-ne constància.
Fa temps que vinc
pensant, i fa temps que vinc explicant-ho a diverses persones, en la mentalitat
estranyament “gitana”, pròpia de la picaresca, que m’ataca en quant viatjo l’estranger
on les coses són un xic diferents. Enteneu-me, agafo el terme “gitano” en la
vessant que molts hem tingut popularment associat a la paraula, no és cap
qüestió racista ni molt menys (com a mínim no ho pretenc).
Quan em refereixo
a aquesta mentalitat, em refereixo a tots aquells tripijocs, pensaments
malignes que se m’ocorren en diverses situacions. A mi se’m reprodueixen als
Estats Units, però estic segur que molts trobareu exemples quan heu viatjat pel
món.
