18/5/15

EL CAMPUS

Ja em perdonareu la falta d'originalitat en el títol, però els diumenges no tenen perquè ser dies proclius a la creativitat i perquè, per certs temes, no considero que calgui reblar-hi el clau. Em permetreu, en tot cas, que posi el títol en majúscules per raons que potser són òbvies i, si no ho són, només cal pensar en un campus universitari amb aeroport.

No és el primer campus universitari americà que visito ja que fa uns anys vaig estar a Georgia Tech, a Atlanta. Però sí que és el primer campus universitari d'aquells aïllats del món metropolità i on tot gira al voltant d'ells que visito; és possible i probable que aquest no en sigui el més gran, ni el més impressionant, ni el més curiós que existeixi en aquest país d'excessos espaials que és els Estats Units. No obstant, entenc que representa moltes de les coses que fan dels campus universitaris americans una brutalitat comparada amb els embotits que hi ha a molts països europeus.



La Universitat de Illinois està integrada entre els pobles d'Urbana i Champaign. Els edificis d'aularis, de laboratoris, de residències oficials per estudiants, de "hermandades" de tripletes de lletres gregues, s'estenen a moltes illes de cases de distància dins els dos pobles. Suposo que, estrictament, hauria de dir que la Universitat es camufla dins de l'estructura dels dos pobles; tot i que la sensació a vegades és al revés i invita a pensar que els pobles es camuflen molt bé al voltant de la Universitat.



El meu cap d'aquí em comentava l'altre dia que Champaign (o Urbana, no ho recordo bé) era en origen un simple poble creat per ser una estació del ferrocarril que baixa de Chicago cap a Saint Louis, a l'estat de Missouri. I que, per incentivar el creixement d'aquest poble i d'un altre anomenat Kankakee (us ho juro, existeix), el govern estatal va oferir a les dues ciutats o bé instal·lar una presó, o bé donar un conjunt enorme de terres per construir-hi una universitat. Pel que es veu, Kankakee tenia l'última paraula i va escollir la presó, pensant que els donaria més diners. A dia d'avui, crec que poca gent coneix el poble de Kankakee més enllà de per riure-se'n del nom.

En canvi, la Universitat s'ha convertit en una entitat amb vida pròpia, amb equipaments que un no pot evitar pensar que són excessius: un estadi amb capacitat per 57.000 espectadors, un pavelló amb capacitat per 17.000 (el doble que el palau blaugrana), una zona esportiva immensa, un cementiri, un auditori, un teatre / sala de concerts, un observatori, una granja pròpia on experimentar amb vaques, camps de conreu (imagino que també per experimentar), el superordinador més gran del món dins una institució educativa, una casa amb jardins dedicada al Japó, un circuit complet de golf, i un aeroport. Exacte, un aeroport on, apart de poder arribar amb el teu jet privat, una aerolínia americana opera i vola a Chicago i a Dallas. És bastant graciós estar-hi, ja que podeu imaginar que no és precisament un aeroport concorregut. Per cert, s'hi tarda un mínim de 15 minuts en cotxe en arribar, i se segueix considerant part del campus.


Dissabte pel matí, encara amb un pèl de jet lag, vaig tenir la oportunitat de passejar-me per una petita part del campus de camí a l'estadi per presenciar una estona de la cerimònia de graduació (aquí apenes ha acabat el curs). Si bé això es mereix un article per sí sol, diguem que em va servir per fer algunes fotografies de rigor.

La majoria de facultats es troben al voltant del que ells anomenen "quads", que bàsicament són extensions de gespa amb camins que conecten dites facultats. Els quads són bastant temàtics i engloben facultats semblants, evidentment, no per tal de crear guetos sino per tenir junta la gent que parlen idiomes similars i probablement tinguin més possibilitats de col·laborar.

L'edifici on jo treballaré es troba aprop d'un quad que estranyament no té nom, però que té el seu encant, amb un pirulí que depenent de si és solstici o equinoci o 30 de Febrer fa que la sombra caigui exactament a uns punts al terra. És un toc friki, adequat a la condició d'un quad que és habitat bàsicament per físics, informàtics, i demés.


Per sota tenim el Bardeen Quad, que dóna cabuda a les facultats d'enginyeria civil i mecànica, coses més properes a la majoria més normal dels mortals. Potser per això es presta més a la natura i menys als jocs.


La següent és la més monstruosa i probablement concorreguda durant època normal d'estudis. Dóna cabuda a les facultats d'història, química, llengües, i altres edificis més administrarius, i la Union, que és on es reuneixen diferents botigues i altres serveis per a estudiants.


Finalment, hi ha un altre quad més al sud, al qual no li he trobat la gràcia, però que seguiré investigant.



Com veieu, l'exactitud i l'ànim de donar explicacions ha anat decreixent a mesura que em vaig anar allunyant de la zona on visc i estudiaré durant els propers sis mesos. No em culpeu, ja que això és tan extens i tan ple de coses que no he tingut temps d'aprofundir en gairebé res. Ja tindré temps, tant per aprendre de tot això com per explicar-vos-ho. I si no, penjarem fotos perquè sí i tots contents.

Salut!

4 comentarios:

  1. Es com viure en un mon apart, hi ha de tot i gran com es habitual als EEUU.
    Aprofita i viu l'experiencia! disfruta molt!. Una fortísima abraçada!!!!

    ResponderEliminar
  2. Ja tinc ganes d'estar per all'a fent una volteta ;)

    ResponderEliminar
  3. Vale, però aviseu-me amb una mica d'antelació ;)

    ResponderEliminar