No treieu l'artilleria encara, que no tinc res en contra dels amigables xinesos. No sóc racista, excepte quan llegeixos els acudits del gos racista, punt en el que em sento certament una mica culpable de riure com un desgraciat. I de fet, podria fer servir la vella excusa d'aquells que són sospitosos de ser racistes o homòfobs: "pero si yo tengo un amigo gay/negro/chino".
Piruetes mentals apart, tot això va començar aquest estiu. Les senyals van ser subtils al principi, quasi imperceptibles, per anar creixent al pas dels dies.
Treballant en un edifici ple d'estudiants de doctorat no vaig trobar res estrany en veure xinesos sovint, com a mínim els primers dies. Cal tenir en compte que la majoria dels doctorands als Estats Units són estrangers, amb gran representació persa, índia i xinesa. La raó és simple: fent la carrera, un enginyer ja cobra un molt bon sou aquí. Però per tenir aquesta feina, sent estranger, normalment necessites que l'empresa esponsoritzi el teu visat de treball. I això sol valer una pasta a l'empresa, que la pagarà gustosament si creuen que ets valuós per ells. El cas és que cal fer-los veure que clarament seràs més valuós que qualsevol altre americà que puguin trobar (pel qual no han de fer cap visat). Sortint de la carrera està difícil ja que els americans tenen un cert avantatge competitiu. Per tant, molts estrangers opten per treure's un doctorat.
Les senyals es repetien fora de l'entorn de treball. Tot i allunyar-m'hi, seguia veient més xinesos que de qualsevol altra raça per la universitat. Pel carrer, comprant, al gimnàs... La veritat és que et deixa una mica descol·locat, pensar que estàs al cor dels Estats Units, a l'estat on va neixer Abraham Lincoln, rodejat de possibles tornados i blat de moro, i que passejant pel carrer et trobes 1 americà per cada 5 asiàtics, sense exagerar. Vaig pensar, però, que seria normal a l'estiu, època en que molts americans deuen tornar a casa seva i voltar pel món, mentre els nostres aplicats amics xinesos assisteixen a l'escola d'estiu o simplement no tenen diners o ganes de tornar a casa.
Vaig decidir celebrar la normalitat anant a tallar-me el cabell. No tenia moltes referències de bon llocs per tallar-me'l, així que vaig mirar per Google Business. Vaig veure que dins la universitat tenien més d'una i més de dues perruqueries regentades per amables dones asiàtiques, i valorades bastant bé pels seus compatriotes o per americans de segona generació. Respondria això a una elevada demanda o simplement és que saben buscar-se bé la vida? No li vaig donar més voltes, vaig pagar i vaig marxar mentre em despedien amb un marcadíssim accent.
Uns dies més tard vaig quedar amb un dels amics que he fet aquí durant les primeres setmanes. És indonesi i s'havia quedat a l'escola d'estiu. Estudia business. Xerrant i xerrant, m'explica que està content de poder quedar a fer una cervesa i parlar en anglès amb algú de manera una mica fluida. Li pregunto si a classe no parla amb ningú, ni tenen grups d'estudi ni res. I em diu que el 97% de la seva classe són xinesos. Exageri o no, un 97% és molt %. Però em vaig aferrar al mateix raonament que abans, serà cosa de l'estiu.
Doncs bé, ja ha començat el curs, ja ha arribat la marabunta! I sabeu què? Em creuo a moltíssima gent cada dia, i és veritat que el ratio de gent xinesa a gent no-xinesa ha baixat, però segueix sent considerable. De fet, l'efecte no s'ha diluït gaire, i és bastant patent la situació, el que vol dir que sí, que són la tira! Para prueba un botón: avui al gimnàs, hi havia 3 (de 5) pistes de bàsquet on 10 xinesos jugaven 5 contra 5. Al partidet que he jugat, tenia un en el meu equip i n'hi havia dos a l'equip rival. Després he anat a córrer a la part de dalt, i n'he seguit veient.
Llavors he buscat a Google i no he tardat en trobar-ho. Aquest any hi ha 5000 alumnes xinesos a la universitat, del total de 40-i-pico-mil. És un número que no ha parat d'augmentar els últims anys. Les raons? Les males llengües diuen que la universitat de Illinois és pública i no passa els seus millors anys en termes de subvencions i donacions privades, i que els xinesos són gent que paga bé.
M'ho agafaré amb pinces, però algú em deia que quan apliquen, adjunten al currículum una nota del banc dient que tal família té prous efectius al banc com per fer front les altes despeses en concepte de tutoria que aquestes universitats normalment requereixen.
Sigui com sigui, amb broma o sense, la realitat és que aquí estan. Una força ja no tant emergent, una realitat extesa i increíblement treballadora. Amb una mica de sort, aprendran també els mals costums dels americans (he vist bastants xinos gordos) i ens deixaran una mica de marge abans no conquereixin el món sencer.
Es despedeix cordialment,
Sergi (una mica massa populista pel meu gust avui)
tenía una foto preparada de nuestro amigo perro, era el único comentario que iba a dejar...pero no puedo ponerla :(
ResponderEliminar