20/5/15

Siebel, o la base d'operacions

"Un dimarts qualsevol a la nit" no és una expressió que inviti massa a l'optimisme en relació a la creativitat d'una persona que intenta escriure i mantenir un bloc certament exhibicionista sobre la seva vida als Estats Units. Així que, igual que aquell al qual li fa mandra cuinar un dimarts qualsevol a la nit i menja qualsevol cosa que té per la nevera, em permetreu que avui faci servir aquesta merda d'analogia com a pròleg per a trencar el gel en aquest post el tema del qual no invita molt a ser creatiu: bàsicament vindria a xerrar una mica sobre el que serà el meu lloc de treball.


Una vegada conegut EL CAMPUS, cal fer un exercici astral per visualitzar-s'hi i apuntar cap a l'extrem nord del mateix. Es pot dir que aquest últim reducte és el campus de les enginyeries, que engloba la no gens despreciable xifra de 29 edificis, comptant disciplines com l'aerodinàmica, l'informàtica, l'enginyeria de materials, la mecànica, la nanotecnologia o l'enginyeria "nucelar".

Si féssim un zoom mental a l'extrem nord-est trobareu la meva casa durant, posem, una quarta part de les hores aquí. Es tracta del Siebel Center, o amb el nom més rimbombant, Thomas M. Siebel Center for Computer Science. 



Un esperaria que la raó per la qual se'n digui així fos un reconeixement, un cop mort ell, a la seva gran contribució a la ciència. Res més lluny de la realitat: aquest personatge, que pel que es veu és bastant influent aquí, va fer una generosa donació que, ajudada per altres fons, va donar com a resultat la construcció d'aquest complex. No us extranyi aquest origen; gran part dels equipaments, beques i grans possibilitats de les universitats americanes vénen donades per la generositat d'antics estudiants o membres que senten un gran vincle amb la universitat. D'aquí a que es potencii molt el tema de les "hermandades", les cerimònies, i tot l'esperit de pertenença a un col·lectiu que suposadament et canvia la vida.



Fet aquest incís (se me'n va el cap...) us diré que, per a que us feu una idea de la magnitud, us diré que són més de 20.000 metres quadrats d'edifici. Per tres costats dóna a tristos carrers, però pel quart costat conecta amb un altre edifici a través d'uns macos jardinets, omnipresents pel campus. Aquestes són les vistes des d'un dels balcons de l'edifici:


Per dins, són quatre pisos enormes, plens de despatxos on els professors d'informàtica de la universitat passen gran parts de les seves jornades laborals investigant, gestionant, o alliçonant estudiants que vénen a veure'ls demanant clemència. També hi ha diverses sales on els estudiants de doctorat s'injecten cafeïna en vena lluitant contra l'inexorable destí que els espera: els deadlines o data límit per enviar un article a revisió. També hi ha diversos laboratoris (un de robòtica que sembla estar bastant bé), zones comuns i demés. Parlant de zones comuns, la planta baixa és pràcticament tota una zona comuna:


De fet hi ha una mini-cafeteria que seria del més convenient si no fos pel fet que està tancada, no sé si perque aquí ja estem en horari d'estiu a l'haver acabat les classes, o perque en el seu lloc volen posar un starbucks (són a tot arreu aquesta gent).


La nostra sala es troba al quart pis, la zona comuna més gran del qual té aquest aspecte:


La sala on estic jo i els estudiants de doctorat de l'amable professor que m'acull aquí fa honor a la fama de la combinació explosiva que resulta de barrejar els conceptes de 1) estudiant de doctorat, 2) informàtica, 3) 90% d'homes (sí, hi ha una noia). El desordre regna i, si algú pregunta, et diran que els genis són desordenats. Bé, no t'ho diran, però alguna excusa hauran de posar respecte al fet que aquí ningú neteja ni es preocupa de tenir el tema ordenat.



Com a curiositat final, aquí teniu unes plaques amb pinta de bastant antigues. Hauré de preguntar què coi implementen. Però aquest grup ho peta en arquitectura de computadors, és a dir, com ordenar els components que veieu en aquestes plaques, i com coordinar-los, per a obtenir un rendiment òptim amb una tecnologia determinada.


Per tant, deuen ser grans coses. O això és el que m'agrada pensar.

2 comentarios:

  1. vols que posem una placa d'aquestes al teu estudi? li pot donar un "toque" ;)

    ResponderEliminar
  2. ahhhhh, bonissím el "nucelar"!!! no esperaba menos de ti ;)

    ResponderEliminar