Primers Papers

Setmana i mitja feia que no actualitzava el blog. Massa temps. Necessito que la roda segueixi girant i que aquest blog no perdi la inèrcia que havia agafat en un bon inici!

Però ja em permetreu el post més personal i reduït. La falta d'activitat ha vingut donada per un pic de feina inesperat i autoinflingit, seguit d'uns dies bastant atrafegats tant de feina com d'activitats de lleure. Però per fi recobro una mica la compostura ni que sigui per donar notícies més personals. I bones!



La primera té a veure amb un primer paper. El contingut del projecte de final de carrera s'havia de resumir en essència i donar-li forma d'article d'unes 20-25 pàgines. Una setmana i poc de retallar, enganxar i pulir per aquí i per allà van ser suficients per enviar-ho al professor a Georgia Tech. No va haver cap problema amb l'escrit, i a sobre va acceptar ser coautor (que venint d'una eminència com ell, només pot ajudar a que l'article es difundeixi millor).

Ja està enviat a la revista, i no hauria d'haver massa problema en ser acceptat i publicat (els corre pressa, més aviat). En principi, hauria de sortir a la revista NanoComNet. No és una dada massa rellevant, donat que no és del tipus de publicacions que un es troba a la sala d'espera del dentista. Amb raó, perquè subscripcions a aquestes revistes costen un ull de la cara.

La segona té a veure (sí, ho heu endivinat) amb un segor paper. I aquí entra el factor d'autoinflingiment. A la seva visita a Barcelona, el professor em va comentar la possibilitat de donar forma als continguts del projecte de fi de carrera, sota una nova perspectiva i enviar-lo a una conferència. És la forma fina de dir: agafa l'article que ja has fet, treu alguna cosa, afegeix-ne alguna de nova, i la resta reescriu-la, que està lleig copiar frase a frase.

El tema és que ell se'n va oblidar fins que va enviar un recordatori de la data límit, a quatre dies del mateix. Allà va ser quan li vaig preguntar si es feia aquest segon paper, al que va respondre amb un escuet "perquè no?". Pel qual em vaig passar els següents quatre dies bastant ficat en aquest tema. Per sort, vaig estar inspirat i vaig acabar-ho amb temps, i el professor ho va acceptar inusualment ràpid. Llàstima que després van extendre la data límit tres setmanes, però vaja, que això és un altre tema.

Tot i que el professor es porta bé amb els que manen a aquest tipus d'events, la revisió a la que sotmetrà aquest segon paper ja serà més exhaustiva, i haurem d'esperar per saber si això veurà la llum o no. Sigui com sigui, les coses van sortint.

Per sort el meu cas no serà tan bèstia. Ja m'arribarà.

Ja m'extendré a explicar continguts i altres detalls quan les coses es vagin succeïnt.
Espero tornar a la dinàmica més científica habitual els pròxims dies.

Sergi