17/7/15

Independence Day - Pt.2: Menjar, Beure, Cremar

Ve d'aquí.

La cabalgata arribava a la seva fi, i amb una barreja de perplexitat i sobredosi de patriotisme, vaig marxar a casa. Havia d'anar a buscar les birres i el menjar amb el que havia de contribuir a la suposada festa, i havíem quedat allà per a que em recollíssim. 


M'esperava una barbacoa i gelatina gentilment banyada en vodka. Pintava bé...

15/7/15

Independence Day - Pt. 1: La Cabalgata

Els que es considerin lectors habituals d'aquest blog se n'adonaran que tendeixo a explicar les coses amb un retard considerable últimament. Probablement sigui per vagància, probablement sigui perquè tinc temes endarrerits dels que fa temps que vull parlar. El cas és que avui m'ha donat per explicar com va anar el dia de la independència, que va ser el 4 de Juliol.


3/7/15

Computación Paralela

(O cómo el funcionamiento de un procesador se parece a cocinar para mucha gente, o a una cadena de montaje)

En episodios divulgativos anteriores de este blog he intentado explicar por encima las motivaciones del trabajo de investigación que me ha llevado donde estoy. Primero, se habló de antenitas muy pequeñas hechas de grafeno, para luego intentar clarificar para qué nos podrían servir estas antenas muy pequeñas: para mejorar las redes que comunican diferentes núcleos de un procesador.

La gracia quizás ahora estaría en saber por qué demonios un procesador tiene diferentes núcleos o procesadores que se coordinan entre sí y que necesitan comunicarse. La respuesta corta es que esta es la manera que se tiene de poder seguir con el progreso que se ha ido sosteniendo durante los últimos 40 años y que básicamente busca aumentar el cabal de computación (el número de instrucciones simples que un procesador puede ejecutar en un tiempo determinado) sin disparar otras cosas como el consumo de energía.

La respuesta larga no tiene por qué ser mucho más interesante, pero allá va...


30/6/15

La Cerimònia Japonesa del Te

No fa massa vaig parlar aquí de la Casa Japó, un petit oasi oriental situat en un dels extrems del campus, i dedicat a l'estudi i la pràctica de costums i arts japoneses. Ja llavors vaig amenaçar en tornar-hi per alguna de les activitats que oferien, i avui vinc a explicar com vaig complir l'amenaça.


Té bastants ous que per participar per primera vegada en un acte tradicional japonés hagi hagut de venir al cor dels Estats Units, però ja se sap que aquestes coses no sempre es busquen...


25/6/15

Més gran, més fort... més GORDO

Arriba la crítica social a nanoreflexions. Arriba el rajar per rajar des del centre d'Illinois al món sencer, amb dades que podrien no ser del tot certes. No ho puc evitar, hi ha temes sobre els quals inevitablement et sents bombardejat i dels quals no pots evitar pensar-hi quan canvies de país, continent, i/o estil de vida.

Crec que en el mes que porto aquí he guanyat un parell de quilos, tot i que intento anar a córrer i a jugar a bàsquet regularment. Potser són il·lusions meves i realment el sol fet de pesar-me en lliures i veure que la bàscula marca 171 en comptes de 77.5 produeix un curtcircuit mental que automàticament em fa pensar que m'he engreixat uns quilets. O potser les meves manies persecutòries són certes i l'excès de sucre que envaeix un gran percentatge del menjar d'aquest país em fa crèixer en perímetre.

Perdona, et menjaràs el cartró del Big Mac?

No paro de rebre, explícitament o implícita, missatges contradictoris...

22/6/15

Passejant pel Campus

Vivint sol i en un entorn de vida social momentàniament limitada, els meus dissabtes s'han tornat en dies on o bé vegeto fins a límits insospitats, o bé improvitzo i faig coses que normalment passaria per alt. Fa uns mesos no m'hagués plantejat apuntar-me a una sessió de cerimònia del te a l'estil tradicional japonès, hagués sortit a córrer PEL MATÍ (quina bogeria), hagués visitat un mercat a l'aire lliure pel meu compte, o hagués agafat la bici per simplement a donar una volta, sense pretensions.

Observareu que les actitivitats que cito no són agafades a l'atzar, sino que són coses bastant normals, que no faria normalment, i que he fet els dos últims dissabtes. El tema de la cerimònia del te té la seva gràcia, i el mercat a l'aire lliure és molt autèntic (amb algun que altre amish), però són coses que em temo que em guardaré per altres dies que no se m'acudeixi què explicar...

15/6/15

Simulando voy...

Sense preàmbuls ni preliminars us diré que ha estat un cap de setmana extrany. Veníem d'un dimecres i dijous on es va fer molta feina. I ben feta, tenia la impressió. Divendres al migdia la poca gent que quedava al laboratori, més el jefe d'aquí, feia les maletes per marxar de viatge una setmana a un congrés fins aproximadament el dijous de la setmana que ve.

Per una banda, el costat fosc de la consciència se'n rentava les mans, calculant una engonyosa relació inversa entre la distància dels meus companys i jefe, i el meu potencial sentiment de culpabilitat si no fotia ni brot aquests dies. Però l'altre flanc de la consciència intenta trencar la correlació d'aquests dos factors i sap que hauria de mantenir ni que sigui el ralentí si no vull patir un cop torni tothom i hagi de mostrar resultats. Per sobre de les dues consciències, que ja poden dir missa, la mandra impera.

Batalles internes apart, ara em trobo en un moment una mica crític, en el qual haig de decidir qui serà la meva parella de ball durant els meus propers mesos. HAIG DE TRIAR SIMULADOR. És una decisió complicada: n'hi ha de molt resultones, però amb escasses referències, superficials i amb poc recorregut. D'altres semblen són com les típiques noies amb el cabell arreglat i ulleres de les pelis, que amb una mica de mà esquerra a lo "My Fair Lady" acaben petant-ho.

La lluvia en Sevilla es una pura maravilla...